Sergi Grapes (originalment en francès: Gaston Lagaffe) és el protagonista d’una sèrie de còmic creada per l’autor belga André Franquin (en els seus inicis amb l’ajuda d’un jove Jidéhem, que s’acabava d’incorporar a l’estudi de Franquin, i va ajudar molt aquest últim amb el dibuix i els guions) publicada per primera vegada al número 985 de la revista de còmics, Le journal de Spirou, el febrer del 1957.

Es va començar a publicar en català al número 563 del gener del 1986 de la revista Cavall Fort, amb traducció d’Albert Jané (quan era director de la revista).

A la versió original treballava a l’oficina de Le journal de Spirou, i a la versió catalana del còmic, en Sergi Grapes treballa al Cavall Fort.

La versió en castellà del còmic, anomenat Tomás el Gafe, va ser publicada per Bruguera a la revista “Pulgarcito” l’any 1965. Posteriorment, també va ser editat (com Gastón el Gafe) a Strong (1969) i Spirou Ardilla (1979). I a partir de 1983 Ediciones Grijalbo va publicar 7 àlbums de tapa dura.

Altres revistes on va aparèixer Tomás van ser Fora Borda (1984-1985), Guai! (Edicions Junior/Grijalbo) (1986) i Yo y Yo segona època (1990), en aquesta última sota el nom de “Gaston”.

La còpia espanyola

El fet que tardés a arribar el còmic a Espanya va permetre que Francisco Ibáñez s’hi inspirés per fer el seu Botones Sacarino, mesclant-lo amb el personatge de Spirou, i situant-lo també a l’editorial on ell treballava, que el va publicar a partir de 1963 a la revista DDT.

La còpia era tan evident que Ibáñez, fins i tot en va arribar a copiar les escenes canviant-ne només els protagonistes pels seus personatges, en més de quaranta ocasions.

Ibáñez ho atribuïa, passat el temps, a requeriments de l’editorial.

El personatge

Sergi Grapes és un jove mandrós i creatiu, amb molt bon cor però molta mala sort. Una mala sort que acaben patint els seus companys, ja que cada setmana comet tota mena de desastres, tant nombrosos (913 en total) com variats: explosions, sabotatge dels contractes de l’empresa, invents de màquines que acaben provocant desastres, etc.

En una primera etapa, als principis d’aparèixer a la revista, els seus desastres afectaven en Fantàstic (el gran amic d’Espirú), però aquest va anar desapareixent en favor dels personatges propis de la sèrie.

El personatge té una retirada al veí de Modeste Et Pompon, una sèrie creada previament per André Franquin per a la revista Tintin durant una època en què va deixar Spirou, del segell Dupuis, per una disputa sobre els drets dels seus personatges. Les aparicions del qual sempre acabaven malament.

Sergi Gràpes té com a mascotes un gat i una gavina, i condueix un antic Fort T atrotinat.

La publicació original

Els primers esbossos del personatge comencen a publicar-se a la revista Spirou des del seu número 985, que tenia data de portada del 28 de febrer de 1957.
Al llarg de nou mesos els dibuixos de Franquin apareixen repartits per diverses seccions de la revista i sempre envoltats del dibuix d’unes petjades que diferencien de la resta dels textos a què serà la nova publicació del setmanari.
El primer número de desembre de 1957, el 1025, conté la que es pot considerar com a primera tira del personatge, sent l’apareguda al número següent la primera amb numeració. Fins al 1968 les històries compten amb guions de Jidéhem (Jean De Mesmaeker, caracteritzat dins de la mateixa sèrie com un ric home de negocis anomenat M. De Mesmaeker) i s’estructuren en dues tires de dues o tres vinyetes que quedaven impreses, a raó d’una per pàgina, a la part inferior de les seccions d’articles.
A finals del 1959 la disposició de les tires s’unifica i es comença a publicar a mitja pàgina a l’interior de la revista.
El gran èxit del personatge el fa saltar a la portada de Spirou al començament de l’any 1962 i s’hi quedarà durant més de tres anys després dels quals passa a la tercera pàgina –la primera després de la portada– acompanyant el text de redacció.
A mitjan 1966 Gaston Lagaffe adopta el format de pàgina completa organitzada en quatre tires horitzontals que ja no abandonarà fins a finals de 1973. En aquestes dates i coincidint amb el propi estat d’ànim de l’autor, els nous lliuraments de la sèrie perden la periodicitat de forma paulatina i apareixen irregularment fins a almenys 1982, any en què Franquin cau presa d’una intensa depressió i abandona completament els taulers de dibuix. L’última planxa publicada, la 909, s’imprimeix un 26 de juny de 1991 al número 2776 del setmanari que va veure néixer la que potser va ser la creació de més èxit del segle passat a Europa.

Els àlbums originals en francès

Després de les aparicions setmanals a la revista, la sèrie fou publicada en àlbums per Dupuis fins al 1992.
L’ordre cronològicament il·lògic de publicació de la sèrie original d’àlbums (0, 2, 3, 4, 1, 5, 6, 7, 8, R1, 9, R2, 10, R3, 11, R4, 12, 13, 14, R0, R5, 15) es deu a la no reedició dels primers àlbums de la sèrie publicats en format italià. Aquesta decisió va fer que la sèrie no tingués un número 5 (en format estàndard) durant 20 anys; aquest és l’origen de l’àlbum de la llegenda del fantasma.

L’any 1997, ja en mans de Marsu Productions, les plaques s’ordenen cronològicament i s’emeten en 18 àlbums (més un dinovè publicat més tard i inèdit a l’edició original), constituint així l’anomenada édition définitive.

L’any 2018, Dupuis publica una nova versió de la sèrie Gaston ordenada completament en l’ordre de publicació otiginal de la revista, acompanyada de nombrosos gags inèdits, explicant els vint-i-un volums que inclou la sèrie (més el volum 0 que presenta els primers dibuixos de Franquin abans que apareguessin els primers gags al volum 1).

EL17 de març de 2022, les edicions Dupuis anuncien, amb motiu del festival del còmic d’Angoulême, la sortida d’un nou àlbim de Gaston dibuixat pel quebequès Delaf.
El 25 de març de 2022, Isabelle Franquin, filla del dibuixant, acudeix a la justícia belga per evitar qualsevol publicació d’un nou àlbum fent valer els desitjos del seu pare.

Els àlbums de Sergi Grapes en català

En català Ediciones Junior (segell de Editorial Grijalbo, fundada a Mèxic per un exiliat català, i amb seu a Barcelona) va publicar cinc àlbums, de tapa dura, del personatge entre 1983 i 1990, amb el nom de Les Aventures de Sergi Grapes:

1. Les grapes d’en Grapes (1983), amb traducció d’Albert Jané (original de 1968, ed. Dupuis).
2. El rei dels graponers (1983), amb traducció d’Alfred Sala (original de 1969, ed. Dupuis).
3. En Grapes dona el cop (1984), amb traducció d’Alfred Sala (original de 1970, ed. Dupuis).
4. Les gràcies d’en Grapes (1985), amb traducció d’Albert Jané (original de 1971, ed. Dupuis).
5. El gegant d’en Grapes (1990), amb traducció de Pilar Garriga (original de 1972, ed. Dupuis).

Els àlbums en castellà

El 1971 EDICIONES ARGOS JUVENIL editarà un àlbum en cartoné. Només es publicarà un títol: 1- GAFFES A GOGO

En castellà, la mateixa Ediciones Grijalbo publicà set àlbums amb el nom de Las aventuras de Tomás Elgafe:

1. El gafe gafado (1983).
2. El golfo de Elgafe (1983).
3. Elgafe da el golpe (1984).
4. El gafe la goza (1985).
5. El gigante de Elgafe (1990).
6. Meteduras de pata y coladuras (1991).
7. Gafadas garrafales (1991).

Durant els 90, Planeta d’Agostini va fer un col·leccionable en tapa dura de 19 entregues.

El 2015 Norma Editorial publicarà unes edicions integrals amb cinc volums (amb la curiositat que el primer volum hi posa 1 de 4).