Les aventures d’Asterix el gal

El famós personatge creat pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo, que aparegué al número 1 de la revista francesa Pilote, del 29 d’octubre de 1959. On compartia revista amb les series Jerry Spring i Michel Tanguy.

Asterix (escrit com es feia originalment sense accent, donat que en l’original es una paraula plana, ja que l’accent francès no indica la síl·laba tònica, que implica un joc de paraules amb els personatges de la sèrie) és un gal que lluita contra la romanització del seu poble.

La serie retrata tota la idiosincràsia francesa amb humor, posant a Asterix i el seu inseparable company d’aventures; Obelix, en tota mena de situacions.

Edicions d’àlbums d’Asterix el gal

La sèrie d’Astèrix el Gal, es publicà originalment de forma seriada a la revista Pilote des del primer número del 29 d’octubre de 1959.
I en la segona aventura ja va passar a oferir-se en format d’àlbum de tapa dura.

A Espanya, Astèrix el va publicar per primera vegada l’editorial Molino entre el 1965 i el 1966, tot i que només en va publicar els tres primers àlbums, amb traducció de Manel Domínguez Navarro. Primer en enquadernació rústica i en una segona edició, en tapa dura.

Asterix en català de l’Editorial Bruguera

La primera edició del personatge en català la va publicar l’Editorial Bruguera els anys 1969 i 1970, (que prèviament l’havia publicat en castellà, primer a les seves revistes DDT, el 1967, Gran Pulgarcito i Mortadelo i després en àlbum).
Bruguera va editar vuit àlbums d’Asterix, en un ordre que no coincidia amb el de l’obra original en francès (que es mostra entre parèntesis).
I les portades incloïen un segell que deia “Edició catalana”.

1. ASTERIX, GLADIADOR (4) – 1969
2. ASTERIX ALS JOCS OLÍMPICS (12)
3. LA VOLTA A LA GAL·LIA D’ASTERIX (5)
4. L’ESCUT ARVERN (11)
5. ASTERIX AL PAIS DELS BRETONS (8) – 1970
6. ASTERIX I LA CALDERA (13)
7. ASTERIX A HISPÀNIA (14)
8. LA ZITZÀNIA (15)

L’edició catalana tenia menys títols que la castellana, que en tenia 22, i la numeració no coincidia.

La traducció era obra de Víctor Mora, que també en feu la traducció castellana (junt amb Jaume Perich).

Amb el nom de la col·lecció: Pilote presenta: una aventura d’Asterix.

Asterix en valencià de Mas-Ivars

L’editorial Mas-Ivars, entre 1976 i 1977 va publicar vuit títols traduïts a variant valenciana per Ximo Arnau Colomer i Francesc Pérez Moragón.

Amb el nom de la col·lecció: Pilote presenta: una aventura d’Asterix.

  1. LA LLUITA DELS CAPS
  2. ASTÈRIX I CLEOPATRA
  3. ASTÈRIX I ELS NORMANDS
  4. ASTÈRIX EN HELVÈCIA
  5. ASTÈRIX LEGIONARI
  6. ASTÈRIX EL GAL
  7. ASTÈRIX I ELS GOTS
  8. ASTÈRIX I LA FALÇ D’OR

Edició completa d’Asterix en català

La primera edició completa de la obra en català la va fer de l’Editorial Grijalbo, a partir de 1980.
Primer sota el seu segell Ediciones Junior, per després fer ho amb el segell Grijalvo Dargaud, per un acord amb l’editorial francesa que tenia els drets dels 24 primers números. I quan aquesta va perdre els drets sobre els nous àlbums va retornar al segell Ediciones Junior.

Durant aquesta època, Uderzo va redissenyar les portades, que inicialment tenien una franja superior amb el títol de l’aventura en fons blanc, pel dibuix ocupant tota la portada amb el títol sobreimprès, per la qual cosa trobem edicions en ambdós formats.

Després vindrien les edicions de Cercle de Lectors, i de Salvat, ambdues amb tapa dura.

També existeix una edició col·leccionable de Salvat en castellà amb tapa de color blau, de més de 40 volums que incloïa material inèdit.

Grijalbo també va editar les aventures d’Asterix en vuit toms que cadascun incloïen 4 dels àlbums de l’edició original. En edició de 1987 (de tapes blaves) i posteriorment reedità el 1992 (amb tapes grises) i el 1993 (amb tapes liles).

Àlbums que formen l’edició original d’Asterix

Després de la mort de Goscinny, Uderzo farà alguns albums en solitari. I quan aquest es retira passa el personatge a dos joves diubuixants, que continuen la saga fina a dia d’avui.

Les edicions segons l’original en francès son:

  1. Astèrix el gal (1961) Amb guió de Goscinny i dibuix d’Uderzo
  2. La falç d’or (1961)
  3. Astèrix i els gots (1963)
  4. Astèrix gladiador (1964)
  5. La volta a la Gàl·lia (1965)
  6. Astèrix i Cleopatra (1965)
  7. El combat dels caps (1966)
  8. Astèrix a Bretanya (1966)
  9. Astèrix i els normands (1967)
  10. Astèrix legionari (1967)
  11. L’escut arvern (1968)
  12. Astèrix als Jocs Olímpics (1968)
  13. Astèrix i el calderó (1969)
  14. Astèrix a Hispània (1969)
  15. La zitzània (1970)
  16. Astèrix al país dels Helvecis (1970)
  17. La residència dels déus (1971)
  18. Els llorers del Cèsar (1972)
  19. L’endeví (1972)
  20. Astèrix a Còrsega (1973)
  21. El regal del Cèsar (1974)
  22. La gran travessia (1975)
  23. Obèlix i companyia (1976)
  24. Astèrix a Bèlgica (1979)
  25. La gran rasa (1979) Primer amb guió i dibuix d’Uderzo
  26. L’odissea d’Astèrix (1981)
  27. El fill d’Astèrix (1983)
  28. Astèrix a l’Índia (1987)
  29. Astèrix la rosa i l’espasa (1991)
  30. El tràngol de l’Obèlix (1996)
  31. Astèrix i Latraviata (2001)
  32. El cel ens cau al damunt (2005)
  33. Astèrix i els pictes (2013) Primer de Jean-Yves Ferri i Didier Conrad
  34. El papir del Cèsar (2015)
  35. Astèrix a Itàlia (2017)
  36. La filla de Vercingetòrix (2019)
  37. Astèrix i el griu (2021)

Sergi Grapes, el personatge de còmic de Franquin que “treballa” a Cavall Fort

Sergi Grapes (originalment en francès: Gaston Lagaffe) és el protagonista d’una sèrie de còmic creada per l’autor belga André Franquin (en els seus inicis amb l’ajuda d’un jove Jidéhem, que s’acabava d’incorporar a l’estudi de Franquin, i va ajudar molt aquest últim amb el dibuix i els guions) publicada per primera vegada al número 985 de la revista de còmics, Le journal de Spirou, el febrer del 1957.

Es va començar a publicar en català al número 563 del gener del 1986 de la revista Cavall Fort, amb traducció d’Albert Jané (quan era director de la revista).

A la versió original treballava a l’oficina de Le journal de Spirou, i a la versió catalana del còmic, en Sergi Grapes treballa al Cavall Fort.

La versió en castellà del còmic, anomenat Tomás el Gafe, va ser publicada per Bruguera a la revista “Pulgarcito” l’any 1965. Posteriorment, també va ser editat (com Gastón el Gafe) a Strong (1969) i Spirou Ardilla (1979). I a partir de 1983 Ediciones Grijalbo va publicar 7 àlbums de tapa dura.

Altres revistes on va aparèixer Tomás van ser Fora Borda (1984-1985), Guai! (Edicions Junior/Grijalbo) (1986) i Yo y Yo segona època (1990), en aquesta última sota el nom de “Gaston”.

La còpia espanyola

El fet que tardés a arribar el còmic a Espanya va permetre que Francisco Ibáñez s’hi inspirés per fer el seu Botones Sacarino, mesclant-lo amb el personatge de Spirou, i situant-lo també a l’editorial on ell treballava, que el va publicar a partir de 1963 a la revista DDT.

La còpia era tan evident que Ibáñez, fins i tot en va arribar a copiar les escenes canviant-ne només els protagonistes pels seus personatges, en més de quaranta ocasions.

Ibáñez ho atribuïa, passat el temps, a requeriments de l’editorial.

El personatge

Sergi Grapes és un jove mandrós i creatiu, amb molt bon cor però molta mala sort. Una mala sort que acaben patint els seus companys, ja que cada setmana comet tota mena de desastres, tant nombrosos (913 en total) com variats: explosions, sabotatge dels contractes de l’empresa, invents de màquines que acaben provocant desastres, etc.

En una primera etapa, als principis d’aparèixer a la revista, els seus desastres afectaven en Fantàstic (el gran amic d’Espirú), però aquest va anar desapareixent en favor dels personatges propis de la sèrie.

El personatge té una retirada al veí de Modeste Et Pompon, una sèrie creada previament per André Franquin per a la revista Tintin durant una època en què va deixar Spirou, del segell Dupuis, per una disputa sobre els drets dels seus personatges. Les aparicions del qual sempre acabaven malament.

Sergi Gràpes té com a mascotes un gat i una gavina, i condueix un antic Fort T atrotinat.

La publicació original

Els primers esbossos del personatge comencen a publicar-se a la revista Spirou des del seu número 985, que tenia data de portada del 28 de febrer de 1957.
Al llarg de nou mesos els dibuixos de Franquin apareixen repartits per diverses seccions de la revista i sempre envoltats del dibuix d’unes petjades que diferencien de la resta dels textos a què serà la nova publicació del setmanari.
El primer número de desembre de 1957, el 1025, conté la que es pot considerar com a primera tira del personatge, sent l’apareguda al número següent la primera amb numeració. Fins al 1968 les històries compten amb guions de Jidéhem (Jean De Mesmaeker, caracteritzat dins de la mateixa sèrie com un ric home de negocis anomenat M. De Mesmaeker) i s’estructuren en dues tires de dues o tres vinyetes que quedaven impreses, a raó d’una per pàgina, a la part inferior de les seccions d’articles.
A finals del 1959 la disposició de les tires s’unifica i es comença a publicar a mitja pàgina a l’interior de la revista.
El gran èxit del personatge el fa saltar a la portada de Spirou al començament de l’any 1962 i s’hi quedarà durant més de tres anys després dels quals passa a la tercera pàgina –la primera després de la portada– acompanyant el text de redacció.
A mitjan 1966 Gaston Lagaffe adopta el format de pàgina completa organitzada en quatre tires horitzontals que ja no abandonarà fins a finals de 1973. En aquestes dates i coincidint amb el propi estat d’ànim de l’autor, els nous lliuraments de la sèrie perden la periodicitat de forma paulatina i apareixen irregularment fins a almenys 1982, any en què Franquin cau presa d’una intensa depressió i abandona completament els taulers de dibuix. L’última planxa publicada, la 909, s’imprimeix un 26 de juny de 1991 al número 2776 del setmanari que va veure néixer la que potser va ser la creació de més èxit del segle passat a Europa.

Els àlbums originals en francès

Després de les aparicions setmanals a la revista, la sèrie fou publicada en àlbums per Dupuis fins al 1992.
L’ordre cronològicament il·lògic de publicació de la sèrie original d’àlbums (0, 2, 3, 4, 1, 5, 6, 7, 8, R1, 9, R2, 10, R3, 11, R4, 12, 13, 14, R0, R5, 15) es deu a la no reedició dels primers àlbums de la sèrie publicats en format italià. Aquesta decisió va fer que la sèrie no tingués un número 5 (en format estàndard) durant 20 anys; aquest és l’origen de l’àlbum de la llegenda del fantasma.

L’any 1997, ja en mans de Marsu Productions, les plaques s’ordenen cronològicament i s’emeten en 18 àlbums (més un dinovè publicat més tard i inèdit a l’edició original), constituint així l’anomenada édition définitive.

L’any 2018, Dupuis publica una nova versió de la sèrie Gaston ordenada completament en l’ordre de publicació otiginal de la revista, acompanyada de nombrosos gags inèdits, explicant els vint-i-un volums que inclou la sèrie (més el volum 0 que presenta els primers dibuixos de Franquin abans que apareguessin els primers gags al volum 1).

EL17 de març de 2022, les edicions Dupuis anuncien, amb motiu del festival del còmic d’Angoulême, la sortida d’un nou àlbim de Gaston dibuixat pel quebequès Delaf.
El 25 de març de 2022, Isabelle Franquin, filla del dibuixant, acudeix a la justícia belga per evitar qualsevol publicació d’un nou àlbum fent valer els desitjos del seu pare.

Els àlbums de Sergi Grapes en català

En català Ediciones Junior (segell de Editorial Grijalbo, fundada a Mèxic per un exiliat català, i amb seu a Barcelona) va publicar cinc àlbums, de tapa dura, del personatge entre 1983 i 1990, amb el nom de Les Aventures de Sergi Grapes:

  1. Les grapes d’en Grapes (1983), amb traducció d’Albert Jané (original de 1968, ed. Dupuis).
  2. El rei dels graponers (1983), amb traducció d’Alfred Sala (original de 1969, ed. Dupuis).
  3. En Grapes dona el cop (1984), amb traducció d’Alfred Sala (original de 1970, ed. Dupuis).
  4. Les gràcies d’en Grapes (1985), amb traducció d’Albert Jané (original de 1971, ed. Dupuis).
  5. El gegant d’en Grapes (1990), amb traducció de Pilar Garriga (original de 1972, ed. Dupuis).

Els àlbums en castellà

El 1971 EDICIONES ARGOS JUVENIL editarà un àlbum en cartoné. Només es publicarà un títol: 1- GAFFES A GOGO

En castellà, la mateixa Ediciones Grijalbo publicà set àlbums amb el nom de Las aventuras de Tomás Elgafe:

  1. El gafe gafado (1983).
  2. El golfo de Elgafe (1983).
  3. Elgafe da el golpe (1984).
  4. El gafe la goza (1985).
  5. El gigante de Elgafe (1990).
  6. Meteduras de pata y coladuras (1991).
  7. Gafadas garrafales (1991).

Durant els 90, Planeta d’Agostini va fer un col·leccionable en tapa dura de 19 entregues.

El 2015 Norma Editorial publicarà unes edicions integrals amb cinc volums (amb la curiositat que el primer volum hi posa 1 de 4).

Ha mort Francisco Ibáñez, creador de “Mortadel·lo i Filemó”

El mestre de la Historieta, Francisco Ibáñez, ha mort a l’edat de 87 anys a Barcelona, la seva ciutat natal.
Francisco Ibáñez va crear per a l’editorial Bruguera una gran quantitat de personatges com “Mortadel·lo i Filemó”, “Rompetechos, “Pepe Gotera y Otilio”, “13 Rue del Percebe” o “El botons Sacarino”.

Espirú i Fantàstic

Espirú i Fantàstic (Originalment en francès Spirou et Fantasio) és un còmic creat per Robert Velter (que firma Rob-Ve) l’any 1938 per a Paul Dupuis.
I que es publicaba a la revista “Le Journal de Spirou”.

En tractar-se d’un personatge propietat de l’editorial, va anar passant per moltes mans:

Rob-Vel (1938-1943)
Jijé (1943-1946)
Franquin (1946-1969)
Fournier (1969-1980)
Nic & Cauvin (1980-1983)
Tome & Janry (1982-2002)
Morvan & Munuera (2004-2008)
Yoann & Vehlmann (2010-2018)
Olivier Schwartz, Sophie Guerrive i Benjamin Abitan (desde 2022)

A casa nostra arriba en català a la revista Cavall Fort.

Àlbums en català d’Espirú i Fantàstic

La primera edició d’àlbums en català fou feta per JAIMES LIBROS amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que entre 1964 i 1972 en va editar 12 números, amb el nom de Les aventures d’Espirú i Fantàstic. I que recullen àlbums de l’època del dibuixant Franquin:

0.- Espirú i els hereus (1968) (Original de 1951, Franquin)
1.- Espirú i els goril·les (1964). Original: 1959, Franquin.
2.- El turista del Mesozoic (1965), traducció Pere Calders (original de 1960, Franquin i Greg, Jidéhem)
3.- Els pirates del silenci (1965), traducció Pere Calders (original de 1958, Franquin i Rosy, Will)
4.- El cau de la morena (1966), traducció Johanna Givanel (original de 1957, Franquin i Roba, Jidéhem)
5.- El presoner dels 7 budes (1967), traducció Albert Jané (1960, Franquin i Greg, Jidéhem)
6.- Han robat el Marsupilami (1968), traducció Albert Jané (1954, Franquin Guió: Geo Salmon)
7.- El dictador i els xampinyons (1968) (original de 1956)
8.- El niu dels Marsupilamis (1969), original de 1960, Franquin i Jidéhem
9.- Espirú contra Zorgrub (1970), original de 1961, Franquin i Greg, Jidéhem
10.- El retorn de Z (1972), original de 1962, Franquin i Greg, Jidéhem
11.- La banya del rinoceront (1973) original de 1955

A la contraportada del primer àlbum també hi constaven a la col·lecció “El cap del delicte” i “El bruixot de Champignac” (1950, Franquin) que no es van arribar a publicar (ni en català ni en l’edició en castellà de la mateixa editorial, que constaria dels mateixos títols).

Ediciones Junior

Entre 1983 i 1996 Ediciones Junior publicarà 41 àlbums (1 a 6, 11 a 45) de tapa tova i alguns també en versió de tapa dura, amb el nom de la col·lecció que anava canviant: UNA GRAN AVENTURA D’ESPIRÚ I FANTÀSTIC, LES AVENTURES D’ESPIRÚ I FANTÀSTIC, o simplement ESPIRÚ I FANTÀSTIC.

1 Hi ha un bruixot a Xampinyac, 1993, traducció Alfred Sala. Original: 1951, Franquin. Guió: Jijé (Jan Darc).
2 Espirú i els seus hereus 1987, traducció Albert Jané 1952, Franquin
3 Han robat el Marsupilami 1987, traducció Albert Jané 1954, Franquin Guió: Geo Salmon
4 La banya del Rinoceront 1988, traducció Albert Jané 1955, Franquin Guió: Rossy
5 La màscara 1988, traducció Albert Jané 1956, Franquin
6 El dictador i els xampinyons 1986, traducció d’Albert Jané 1956, Franquin Guió: Rossy
11 El turista del Mesozoic 1983, traducció Berta 1960, Franquin i Greg, Jidéhem
12 El presoner dels 7 budes 1983, traducció de A.Ferrrando 1960, Franquin i Greg, Jidéhem
13 Espirú i els homes bombolla 1984, traducció Albert Jané 1964, Franquin i Roba (1930-2006)
14 QTN a Bretzelburg 1985, traducció Albert Jané 1966, Franquin Guió: Greg (1931-1999)
15 Bolquers a Xampinyac 1985, traducció Albert Jané 1969, Franquin,Jidehem Guió: Peyo i Gos
16 Tembo Tabú 1986, traducció Albert Jané 1974, Franquin i Roba, Greg
17 Z com Zorgrub 1986, traducció Alfred Sala 1961, Franquin i Greg, Jidéhem
18 El retorn de Z 1987, traducció Alfred Sala 1962, Franquin i Greg, Jidéhem
19 Virus 1989, traducció Alfred Sala 1984, Tome (1957- ) i Janry
20 Aventura a Austràlia 1989, traducció Alfred Sala 1985, Tome i Janry (1957- )
21 Qui aturarà Cianur? 1989, traducció Alfred Sala 1985, Tome i Janry
22 El passatger del temps 1990, traducció Alfred Sala 1986, Tome i Janry
23 La revifalla de “Z” 1990, traducció Alfred Sala 1985, Tome i Janry
24 La infantesa d’Espirú 1990, traducció Alfred Sala 1987, Tome i Janry
25 Espirú a Nova York 1991, traducció Alfred Sala 1987, Tome i Janry
26 Amb l’aigua al coll 1991, traducció Alfred Sala 1988, Tome i Janry
27 La Vall dels Proscrits 1991, traducció Alfred Sala 1989, Tome i Janry
28 Espirú i Fantàstic a Moscou 1992, traducció Alfred Sala 1990, Tome i Janry
29 Vito el Pupes 1992, traducció Alfred Sala 1991, Tome i Janry
30 4 aventures d’Espirú i Fantàstic 1992, traducció Alfred Sala (4 aventures de Spirou et Fantasio, 1950, Franquin)
31 Els barrets negres 1994, traducció Alfred Sala (Les Chapeaux noirs, 1952, Jijé i Franquin)
32 El raig negre 1993, traducció Alfred Sala (Le Rayon noir, 1993, Tome i Janry)
33 El fabricant d’or 1993, traducció Alfred Sala 1970, Fournier i Franquin
34 Glucosa per Noemí 1993, traducció Alfred Sala 1971, Jean Claude Fournier
35 L’Abadia encantada 1994, traducció Alfred Sala 1972, Fournier
36 Tora Torapa 1994, traducció Alfred Sala (Tora Torapa, 1973, Fournier)
37 L’amulet de Niokolo-Koba 1994, traducció Alfred Sala 1974, Fournier
38 Sidra cap a les estrelles 1994, traducció Alfred Sala 1975, Fournier
39 L’Ankú 1995, traducció Alfred Sala 1977, Fournier
40 Kodo el Tirà 1995, traducció Alfred Sala 1979, Fournier
41 Mongetes pertot arreu 1995, traducció Alfred Sala 1980, Fournier
42 El cercle de gel 1995, traducció Alfred Sala 1983, Broca Guió: Cauvin
43 Lluna fatal 1996, traducció Alfred Sala (Luna fatale, 1995, Tome i Janry)
44 La capsa negra (1996), traducció Alfred Sala (La Boîte noire, 1983, Nic. Guió: Raoul Cauvin)
45 Els creadors de silenci (1996), traducció Alfred Sala (Les Faiseurs de silence, 1984, Nic. Guió: Cauvin)

Edicions d’àlbums en castellà

En castellà es van editar els mateixos títols, per part de l’editorial JAIMES amb la curiositat que “El dictador y los champiñones” va haver de ser reeditat al poc de sortir canviant-li el títol i la portada, per motiu de censura.

Arrenca el 31e Saló del Còmic

En aquesta XXXI edició el Saló Internacinal del Cómic de Barcelona està dedicat al món del western.
El saló que engega avui i estarà obert fins diumenge al recinte de Plaça Espanya de la Fira de Barcelona comptarà aquest any amb la presencia d’autors com Adam Hughes, Mikel Janin, Szymon Kudranski, Yanick Paquette, Serge Clerc, John Arne Saeteroy “Jason”, Charles Masson, Fabrice Tarrin o Carlos Ezquerra.
banner_comic2013

Euromalson, el nou treball d’Aleix Santaló

L’il·lustrador i historietista de Ripollet, Aleix Saló, autor de ‘Fills dels 80 – La Generació Bombolla‘ (2009), ‘Españistán‘ (2011) i ‘Simiocracia‘ (2012) torna amb ‘Euromalson – Algú s’ha cruspit la classe mitjana‘ editat en català per Debolsillo del grup editorial Random House Mondadori. Un llibre sobre el malson de la construcció de la identitat europea.

alex_salo_euromalson

Surt a la venda el còmic de Joc de Trons

La novela gràfica basada en la saga de llibres que ha inspirat la coneguda sèrie de televisió ha estat editada per Fanbooks, el nou segell del Grup 62, que es va estrenar editant “Nits de guàrdia” de Paula Roc i té altres títols com “Maravellós desastre” de Jamie McGuire i “Cançó de mar: El Despertar i La Transformació” d’Amanda Hocking, entre altres.
comic_joc_de_tronscomic1comic2